Alle vittime del 28 maggio 1974
En ciel embombat el fa de lensöl
sö Brèssa engrimida.
Madona che cera
chei s.cècc che scapàa,
che póra, Signur,
che vers,
che cricc,
la carne che ulàa zó dai mür.
En tera, vizì a la fontana,
‘na gola de perla fiurida de rós,
en om d’en quintal tajàt a tochèi,
e lé en banda du spus
amò ciapacc sa...
se j conós dai caèi.
Vardóm e fóm sito,
enfilenacc come stras
someóm tate prede
che camina coi bras.
Le case tacade de via sanfaüstì
somèa che le puce le porte serade,
somèa che le s.ciòpe de rabia,
de sang:
El Pegol el suna campane che pians.
I Macc de le Ure, che du galantom
che j varda la Piassa de tacc e tacc agn ,
j ciòca el martel per diga ai Bressà .
“ Völóm cambià nom”
A chei che domanda:
- Che fif, ma che fòza?-
-Sóm piö noalter i macc de la Loza”.